Carlota Rodríguez Sala

Va descobrir que li agradava cosir al Poblenou, en un curs per aprendre a fer sabates amb dos mestres argentins: poder sortir al carrer amb una peça que feia uns dies era un tros de pell sense forma era com fer màgia. Després d’estudiar el CFGS en Patronatge i Moda a Olot va complementar els seus coneixements amb cursos especialitzats a l’Escola de la Dona, de Barcelona: tapís, estampació artesanal, modelatge sobre maniquí, barrets i alguns cursos que no tenien res a veure amb el tèxtil com volum amb filferro o fang. Aquest popurri sense sentit de cursos ha fet que pugui estirar una cosa d’aquí i una d’allà i portar-ho tot al seu terreny, experimentant, a vegades amb més èxit, a vegades amb un petit desastre: aquí també hi ha la màgia.

De gran voldria treballar amb artesans i artistes de diferents disciplines, creant projectes junts. I per no fer tard, ja ha començat a provar-ho, tant de forma individual com col·lectiva, formant part de l’associació garrotxina La iera.

Transformar els materials és un diàleg, a vegades suposa cedir i deixar-se sorprendre.