Alexandra Durall
Barcelona, 1977

De vegades tens la sort de tenir clara la teva vocació… D’altres vegades, com és el seu cas, la vocació arriba on i quan menys esperes!

 

Així va començar la seva ara llarga relació amb el “Parchwork”… Tenia vint-i-pocs que va començar fent un curs, i se li va anar obrint les portes a un univers de joc entre teles, agulles i fils que no podia ni imaginar… Amb un patró geomètric o amb l’absoluta anarquia de formes i patrons, ja fos amb colors sòlids o estampats, inclús amb diferents textures… De mica en mica, curs rere curs, amb artistes nacionals i internacionals, l’afició i habilitat van donar pas a poder impartir alguna classe (debutant a una merceria d’Olot, per cert), per acabar-se compartint en el seu modus-vivendi durant molts anys!

 

L’any 2016, engrescant a un grup d’alumnes olotines, va guanyar el premi “Impacte Visual” del Festival Internacional de Patchwork de Sitges. En aquell moment, anava a recollir el premi amb una panxota important, i és que amb l’arribada de la seva filla, va haver de reestructurar prioritats, amb el que es va haver de despedir d’Olot i de les seves alumnes.

 

Durant tots aquests anys no ha deixat de donar classes a Banyoles, on viu, baixant obviament el ritme, però no l’exigència i amor per les coses ben fetes que tant li agraden.

 

Tornar a donar classes a Olot és per a ella la cirereta del pastís, és com haver deixat una partida a mitges, i ara, és l’hora de seguir jugant!

 

L’aprenentage “costuril” a travès del joc em fascina, l’observació de com, puntada a puntada es fa màgia és tan engrescador…

Vols venir a jugar?!