Ignasi Busqueta

Des de ben petit l’Ignasi ja puja a dalt d’un escenari per iniciar-se en la carrera d’actor i per sentir d’aprop l’habitat del teatre. De la mà de “Campistraus” un grup amateur i molt entusiasta amb 14 anys ja s’exposa amb textos de Dario Fo i Moliere. Des dels 6 anys fins als 22 cada any toca l’escenari, ja sigui per representar una obra, o bé fer un recital poesia, o bé per dirigir nens petits etc…

Llicenciat en Filosofia, durant l’etapa universitària, comença els seus primers treballs com a professional. Descobreix la proximitat del teatre amb la psicologia, amb la dansa, el cos… És forma en psicologia de la “Gestalt”, amb coaching per adolescents, i abandona el món de la docència per dedicar-se íntegrament al teatre. En la ciutat de Lleida i realitza el “Grau Superior en tècniques d’actuació teatral”. A Santander és forma en teatre físic i gestual. Ja mai més abandonarà aquesta línia d’expressió. A Barcelona es va actualitzant en el terreny del mim contemporani…

El seu teatre és divertit, il·lusionant i intens. És una petita peixera en la que trobar-se i convertir-se en totes aquelles criatures desitjades. I de vegades donar lloc a algunes altres que potser no sabíem que teníem. Dels vint-i-cinc en endavant viatja per tot Europa de la mà de la Cia “Tombs Creatius”, “Holoqué”, realitza treballs amb Toti Toronell ( patrimoni olotí, no ho oblidem)… En l’actualitat crea la seva Cia personal: “Rubrica Teatre”, i el seu primer Espectacle… El Desclos….I moltes coses més que no fa falta explicar però si remarcar que sempre hi han lletres i paraules, cos i moviment, imaginació i sentiment en tot allò en què és forma i en tot allò que realitza.

Feliç i content de treballar en grup, és considera un aprenent dels joves i li agrada que li expliquessin coses per poder-les transformar en situacions desdibuixades per la imaginació i transformar-les en teatre. Els seus cursos són viatges irrepetibles, no per excel·lents sinó per respecte a la singularitat de cada grup. Les seves peces teatrals són coincidències, casualitats d’idees, d’improvisacions, de persones, de moviments, d’emocions que un cop ordenades ens donen quelcom que val la pena que s’escolti i és miri.
Com defensa ell mateix el seu lema per definir la energia de la seva pedagogia teatral, seria, com diu Ausiàs March: “Res és mesquí ni cap hora és Isarda”….

Inquietud, aprenentatge…Expressió!!!